Mostrando entradas con la etiqueta Autors importants. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Autors importants. Mostrar todas las entradas

martes, 17 de noviembre de 2015

Federico García Lorca

Federico García Lorca

vivió sus primeros años en el campo, en Fuente Vaqueros, un pueblecito de Granada (España); aprendió música muy pronto, junto a su madre, y nunca perdió esa alegría de niño feliz que corretea de la mañana a la noche por un pequeño jardín familiar.
Federico siempre conservó estas imágenes primeras, por eso sus poemas serían más tarde una gran fiesta de color y de música. Una fiesta maravillosa a la que todos están invitados, incluso los niños.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La Tarara

La Tarara, sí; 
la Tarara, no; 
la Tarara, niña, 
que la he visto yo. 

Lleva la Tarara 
un vestido verde 
lleno de volantes 
y de cascabeles. 

La Tarara, sí; 
la tarara, no; 
la Tarara, niña, 
que la he visto yo. 

Luce mi Tarara 
su cola de seda 
sobre las retamas 
y la hierbabuena. 

Ay, Tarara loca. 
Mueve, la cintura 
para los muchachos 
de las aceitunas.
 
 
 
 
 
 
 
Agua, ¿dónde vas? 

Riyendo voy por el río 
a las orillas del mar. 

Mar, ¿adónde vas? 

Río arriba voy buscando 
fuente donde descansar. 

Chopo, y tú ¿qué harás? 

No quiero decirte nada. 
Yo..., ¡temblar! 

¿Qué deseo, qué no deseo, 
por el río y por la mar? 

(Cuatro pájaros sin rumbo 
en el alto chopo están.)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Dibuixos Tonucci


 
 
 

 
 

 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
 

viernes, 13 de noviembre de 2015

Francesco Tonucci

Francesco Tonucci (Itàlia, 1954) és un pedagog italià especialitzat en educació infantil i llicenciat en pedagogia per la Universitat Catòlica de Milà. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consells urbans.




Principis pedagògics

Els principis pedagògics de Francesco Tonucci es basen en donar protagonisme a l'infant i en canviar la visió que es té d'ells:
  • En primer lloc, escoltar qualsevol cosa que els nens vulguin explicar. Normalment, aquestes idees espontànies que sorgeixen durant el joc són innovadores i creatives. No es tracta de còpies de les opinions dels seus pares o mestres, sinó de la seva incipient opinió crítica.
  • Cal incloure al nen en la gestió del centre escolar. Si es veu involucrat en la presa de decisions que afecten a la vida diària aconseguirà desenvolupar un esperit autònom i sobirà.
  • Deixar temps lliure, és a dir, sense control patern després de classe. Això li donarà temes de conversa a casa i a l'escola el dia següent. Per a aconseguir aquest espai lliure, els deures no haurien de ser una càrrega diària excessiva perquè ja passen moltes hores dins les aules.
  • Per últim, s'ha de respectar el ritme de treball de cada infant, no tots els nens evolucionen al mateix temps. Per aquest motiu és molt important centrar-se en el que el nen ja sap fer, més que en allò que no és capaç de dur a terme. Si treballem a partir dels seus coneixements aconseguirem fonamentar l'autoestima i la motivació personal.


''La homogeneïtat no existeix enlloc. A la vida no hi ha llocs on es separi en funció de l'edat, només es fa a l'escola. Avui acceptem que nens i nenes vagin junts a classe i també que ho facin nens de diferents races o amb alguna disminució ... Però no acceptem que hi hagi nens de diferents edats''

Jean William Fritz Piaget

Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica que sustentada en l'acció.
 

Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebè en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.
 
Piaget considera que el desenvolupament cognitiu és gradual i, malgrat les diferències individuals, totes les persones passen per les mateixes etapes, ja que l
a maduració de la ment és universal.